Recordo el dia que el meu pare va tornar a casa amb un disgust… Va perdre la meitat dels seus estalvis amb una inversió que li va recomanar un cosí seu. Des de llavors, això d'invertir és un tema tabú.

Fa uns anys, el Miquel i jo vam decidir treure'ns els prejudicis i estudiar el tema. Era en una època que estàvem bé. Els nens eren petits, ens anava bé la feina i havíem fet un raconet d'estalvis. Tampoc sabíem massa bé què fer amb aquests diners. Però teníem clar que no els volíem gastar ni posar-los a qualsevol lloc.

Total, que vam dir: "Mirem en què consisteix, això d'invertir." I vam buscar informació per Internet. El primer que vam veure és que si inverteixes, arrisques.

I que com més vols guanyar, més tens a perdre. Però que si diversifiques i inverteixes a llarg termini, minimitzes el risc. També vam estar contents de saber que anàvem bé. Que volíem invertir estalvis que no necessitàvem per viure. Perquè invertir diners que pots necessitar en un futur proper no és una bona idea.

Després vam anar al gestor de la nostra oficina. Li vam dir la quantitat que volíem invertir i ell ens va donar les diferents possibilitats que teníem amb aquesta quantitat i les diferents opcions, però sempre vam tenir nosaltres l'última paraula, ja que els estalvis són nostres i la responsabilitat, també.

Teníem clar que volíem invertir a llarg termini amb dos objectius: finançar la millor educació per als nostres fills i complementar la nostra jubilació.

Si tinguéssim tots els diners en un mateix lloc, hauria anat malament? És que no em vull ni imaginar què hauria passat. Et puc dir que dormim tranquils amb les nostres inversions. I, a més, feliços de saber que els nostres estalvis estan treballant perquè els nostres fills tinguin un futur millor.