Des que naixem, el temps passa. Viure la vida implica passar per diferents etapes: infantesa, adolescència, joventut, maduresa... i ara, la vellesa.

No hi ha una edat concreta per entrar en la vellesa. Envellir és un procés que ocupa una part important de les nostres vides, amb canvis lents, graduals, universals. Ens afecta a tots i a totes, però de manera particular, diferent per a cadascú.

En l'envelliment influeixen factors de tota mena: biològics, socials, econòmics, de salut, de gènere, educacionals... i també el tipus de vida que es porta i les decisions que es prenen. Cada persona pot intervenir en el seu procés d'envellir.

A continuació, abordem la preparació per a la vellesa, animant a entendre-la i assumir-la des de l'experiència de cadascú i comprenent la visió que hi ha sobre l'envelliment avui en la nostra societat.

Tot això, a través de tres grans apartats:

  • El cos: canvis físics lligats als processos d'envelliment.

  • Els aspectes mentals i emocionals: vivències i experiències, autoestima, maneres de pensar, dificultats.

  • L'entorn i la vida social: relacions, recursos i habilitats de relació, el medi en què vivim.

El repte d'envellir

Envellir implica canvis. La vida és així. Però aquests canvis no comporten abandonar-se o menystenir-se. El fet de ser persona, la saviesa i la bellesa interior no depenen de l'edat.

Acceptació

En general, costa acceptar els canvis. Hi poden haver reaccions inicials de sorpresa, angoixa, no voler fer-los cas, pors... Hi ha qui es desmoralitza i sent tristesa pel que perd.

Anar fent-se a la idea, entenent cada canvi, el que és i el que suposa, reconèixer com afecta emocionalment... ajuda a aconseguir el reequilibri emocional i el control de la situació.

Control de la pròpia vida

En el procés d'envellir la capacitat per decidir es manté. Molta gent gran expressa avui un fort desig d'independència i d'autonomia; vol controlar la seva pròpia vida.

És important poder decidir a què es vol dedicar la vida i atendre les necessitats bàsiques: cura personal, mobilitat, vida independent, gestió econòmica, relació amb altres persones, vida en societat.

Esforçar-se per mantenir-se activa o actiu físicament, mentalment i socialment ajuda al benestar en la vellesa. És útil també identificar quan necessitem ajuda i ser capaços de demanar-la.

Des de tu

El desenvolupament de les persones dura tota la vida. També es dona en l'envelliment i la vellesa. Des d'aquesta perspectiva es planteja envellir:

  • Des de la pròpia personalitat, coneixent els nostres desitjos i necessitats, des del que sentim i pensem. És important estimar-se, acceptar-se, valorar-se.

  • Des dels propis drets. De vegades sentir-se millor en la vellesa requereix reafirmar-se, actuar a favor dels propis interessos (sense descuidar els de les altres persones). Tenim dret que se'ns tracti amb respecte i consideració.

  • Des de la pròpia experiència, amb tot el coneixement, la saviesa i l'experiència acumulada.

Cuidar el nostre cos

Encara que a totes les edats es recomana portar una vida sana, en aquesta etapa és especialment important per cuidar la salut i sentir-nos millor.

Deixar de fumar, si es fuma, i respirar aire sense fum és una de les mesures que més pot contribuir a la salut (permet respirar millor i disminueix el risc de malalties del cor i alguns càncers).

Alimentació. És molt útil menjar de tot i en la quantitat suficient i beure aigua. Amb l'edat es pot anar perdent la gana i es té menys set. Es tracta de menjar força fruita i verdura, pa, cereals, pasta o arròs (millor integrals), productes lactis desnatats (iogurts, llet, formatge), peix, etc. Menjar menys greixos, carns greixoses, embotits, productes ensucrats, brioixeria i sal.

Higiene. Una dutxa diària i tenir cura de les ungles i els peus ajuden a sentir-se millor.

Sexualitat. Es tracta de relacionar-se i buscar de comú acord com seguir gaudint junts. El contacte pell amb pell, les formes de sexualitat centrada en abraçades, petons, carícies, etc., i les relacions coitals segueixen tenint molta importància en la vellesa.

Per a la sequedat vaginal en les dones, es pot utilitzar un lubricant. De vegades costa més mantenir l'erecció en els homes o aconseguir l'orgasme. El preservatiu és útil en la prevenció de la sida i altres malalties de transmissió sexual.

Relaxació. En aquesta etapa, com en d'altres, hi ha situacions de la vida quotidiana que produeixen tensió. La relaxació, la respiració i el massatge són útils per descarregar la tensió física.

Alcohol. Un o dos gots de vi o cervesa al dia poden ser saludables, però un consum excessiu o prendre alcohols d'alta graduació pot resultar perjudicial.

Exercici físic. El cos va sent menys fort, però hi ha activitats per conservar millor la forma física dels músculs, els ossos, el cor i els pulmons i prevenir i controlar malalties i reduir o endarrerir la incapacitat o dependència.

Es tracta almenys de caminar cada dia 30 minuts una mica de pressa (o ballar, nedar, anar amb bici...) i fer exercicis de força, flexibilitat i equilibri dos dies a la setmana. Sempre és millor fer alguna cosa que res. Es tracta de mantenir-se actiu fins on sigui possible i moure's amb compte per evitar lesions i caigudes.

Incontinència urinària. De vegades amb esforços, moviments bruscos, en caminar de pressa o en córrer es pot escapar l'orina. Convé consultar-ho al centre de salut. Hi ha exercicis que poden ajudar.

Son i descans. Es recomana descansar suficientment i, si és possible, dormir 7-8 hores, tenint en compte les particularitats de cadascú.

Es pot anar fent més difícil mantenir un son regular i sense interrupcions. Amb l'edat els despertars nocturns són més freqüents i més llargs. Algunes qüestions que poden ajudar al descans i al son són:

  • Mantenir horaris regulars, tant a l'hora d'anar a dormir com d'aixecar-se.

  • Silenci, ventilar l'habitació abans d'anar a dormir, temperatura de 18-20º i foscor.

  • Somier i matalàs adequats, coixí que permeti una lleugera inclinació del cap.

  • Rutines o coses que es fan sempre abans de dormir: llegir, escoltar música.

  • Evitar les substàncies excitants (cafè, cacau, te, alcohol, tabac), especialment a la tarda, i fer sopars lleugers.

  • Procurar arribar a l'hora de dormir amb calma, havent descarregat la tensió física.

  • Procurar reprendre pensaments positius i recordar moments agradables.

Atencions mentals i emocionals

El fet d'envellir afecta la memòria i el pensament, però no tant com es pensava. Avui se sap que en la vellesa:

  • Les capacitats mentals d'algunes persones gairebé no es modifiquen, mentre que les d'altres queden més afectades. Hi ha moltes diferències en les maneres d'envellir.

  • Amb bona salut, no s'observen grans canvis fins a edats molt avançades. Hi ha persones que sempre funcionen bé. Algunes malalties afecten el funcionament mental.

El dia a dia

Amb una mica d'atenció, la vida quotidiana no sol suposar cap problema, fins i tot millora amb l'edat per l'experiència acumulada. Com en qualsevol època, es recorda més allò al qual es presta més atenció. Amb l'edat el que de vegades passa és que es perd interès per alguns assumptes i s'augmenta per d'altres. Les presses, pèrdua d'al·licients, preocupacions, ansietat, cansament, actuar de manera mecànica... produeixen pèrdues d'atenció i fan que les coses es registrin malament en la memòria.

La pèrdua de memòria

Hi ha situacions que requereixen més atenció, en què el cervell necessita treballar més i connectar bé amb el que està guardat al fons de la memòria... i això es fa més difícil amb l'edat. Les pèrdues que poden anar apareixent afecten l'atenció, la rapidesa, la flexibilitat mental i la precisió. Se segueix raonant bé, però es triga més a aprendre i s'oblida més fàcilment el que s'aprèn. Es pot anar fent més difícil dividir l'atenció en diversos assumptes o recuperar la informació emmagatzemada, es pot necessitar més temps per processar i reorganitzar la informació.

Encara que les fallades de memòria estan lligades a l'edat, no es relacionen amb l'Alzheimer o altres demències. Si sorgeixen pors o dubtes sobre els oblits, pots consultar-ho al teu centre de salut. La ment, com el cos, es pot exercitar.

Els sentiments, com cuidar-los?

Cuidar els sentiments és sentir-los, viure'ls, reconèixer-los, acceptar-los... Això és el que estic vivint.

Cuidar-los també és acceptar el pas del temps, atrevir-se a envellir, canviar, acceptar-se. Viure els esdeveniments alegres i també els tristos. I és revisar la nostra manera de mirar la vida. Realment les coses són com jo les veig? Hi ha maneres més positives de mirar-les? L'ampolla està mig plena o mig buida? A més, es tractaria d'introduir en la vida quotidiana el màxim possible de petites coses i moments que ens generin plaer, gaudi, alegria, pau, bon humor o tranquil·litat.

De vegades pot ser molt útil expressar i compartir les nostres emocions i sentiments. Hi ha persones a les quals els pot valer la pena dedicar temps i energia a estar més positives i optimistes.

Cuidar l'entorn i la vida social

Com a part del procés d'envellir és important considerar l'àmbit de les relacions personals.

Les relacions en aquesta etapa

Lluny de les imatges que associen aïllament i vellesa, en aquesta etapa es mantenen moltes relacions; les més freqüents són les de parella i/o grup familiar (fills, filles, nets, netes, parents), amistats i veïnat. En les relacions moltes coses són iguals a qualsevol edat: la importància de la seguretat emocional, el respecte i la comunicació, els llaços afectius, la presència de conflictes inherents a qualsevol relació. Hi ha l'oportunitat de desenvolupar maneres de relacionar-se més satisfactòries, «que ningú sigui esclau de ningú». Però això requereix voluntat i esforç. De vegades és difícil i cal demanar ajuda.

En la mesura del possible, és útil, també, establir relacions contínues amb gent més jove, i escoltar amb atenció els suggeriments d'altres generacions.

Relacions de qualitat

En envellir s'augmenta la consciència d'un o d'una mateixa com a subjecte de les pròpies relacions. En elles, hi ha tota la història que ens acompanya a cada persona.

La manera de relacionar-se té a veure amb les experiències i les habilitats de relació que s'han tingut al llarg de la vida i amb el que ara es triï.

Un entorn segur i acollidor

En envellir es va necessitant un entorn més segur i afavoridor. Si es pot, és útil anar aprofitant reformes per millorar la seguretat a l'habitatge (recordem l'apartat «Prevenir i curar»), la il·luminació, els accessos, l'ascensor... També la nostra comunitat va eliminant barreres arquitectòniques i augmentant els recursos, tot i que encara queda molt per fer.

Recursos disponibles

Es poden considerar ofertes d'activitats socioculturals, educatives, excursions, visites, estades a balnearis, activitat física. La participació en activitats de voluntariat (associacions, ONG...) permet desenvolupar accions socialment útils. Per a situacions concretes, hi ha grups de suport i autoajuda.

Es poden anar pensant alternatives de vida: viure a casa, en apartaments tutelats, habitatges comunitaris, residències... També es poden buscar alternatives més personals o col·lectives (grups de persones que busquen una alternativa en comú). Hi ha més informació als serveis socials i al centre de salut.

Continuar el projecte de vida

En qualsevol cas, es tracta de dirigir la pròpia vida, decidir en quina direcció es vol seguir, desenvolupant i adequant constantment el propi projecte de vida (ja ho hem comentat a l'apartat «Aquí i ara... i cap endavant»).

 

Prepara't una vellesa sana. Te la mereixes.

 

Descarrega't el fullet i la guia: Envellir amb salut