Antonio Montilla, Ricard Murillo Gili | 13 de juny de 2023

La jubilació d’una generació tan àmplia com la dels baby boomers implicarà un major pes de la població sènior en les properes dècades que tindrà efectes de gran importància sobre la configuració de les nostres societats i sobre les nostres economies. Analitzem l'impacte i estimem el cost que tindrà l'envelliment de la població per a Espanya.

Tal com s’assenyala en altres articles d’aquest Dossier,1 la jubilació d’una generació tan àmplia com la dels baby boomers implicarà un major pes de la població sènior en les properes dècades, la qual cosa comportarà un augment de les taxes de dependència: segons les projeccions de l’INE, el nombre de persones de més de 65 anys a Espanya superarà el 50% de la població en edat de treballar (16-64 anys) a partir de la meitat de la dècada del 2040, la qual cosa representarà 20 p. p. més que el 2022.

Aquest envelliment tan marcat de la població tindrà efectes de gran importància sobre la configuració de les nostres societats i sobre les nostres economies.

En primer lloc, perquè, si no es produeixen canvis significatius en les taxes d’ocupació de la població més gran, un descens de la població en edat de treballar2 reduirà el nombre de treballadors i, per tant, el PIB total de l’economia. Així mateix, alguns economistes han documentat que la productivitat de la força laboral, és a dir, el PIB per treballador, també es pot veure afectada de manera negativa per l’envelliment de la població.3

En segon lloc, l’envelliment té un impacte sobre els patrons de comportament dels agents: les cohorts més longeves solen tenir una composició a la cistella de consum més esbiaixada cap a la despesa en sanitat a costa d’altres partides i solen exhibir una major aversió al risc en les seves inversions.4

Un altre canal important de l’impacte de l’envelliment es dona sobre els comptes públics. I és que una major proporció de po­­blació en edat avançada tendeix a comportar una despesa pública estructural més elevada (per exemple, en sanitat, en pensions i en cures).5 Si no s’introdueixen mesures correctives, el resultat seria un deteriorament estructural del dèficit públic i un augment del deute públic.

És important matisar que la magnitud d’aquests efectes macroeconòmics de l’envelliment dependrà d’altres factors dinàmics i idiosincràtics, com els hàbits de consum a cada país, la productivitat agregada de l’economia i per franja d’edat, la predisposició a ajornar el moment de la jubilació, així com elements associats a la qualitat dels serveis públics o a les característiques del sistema de la Seguretat Social.
 

1. Vegeu, en especial, «Reformar el sistema de pensions: a la recerca de la sostenibilitat», en aquest mateix Dossier.
2. En concret, les projeccions més recents de l’INE incorporen que la població en edat de treballar a Espanya, mesurada per les cohorts entre els 16 i els 64 anys, es reduirà en més d’un milió de persones entre el 2023 i el 2050.
3. Vegeu Poplawski-Ribeiro, M. (2020), «Labour force ageing and productivity growth», Applied Economic Letters, vol. 27, núm. 6, FMI.
4.L’evidència empírica també suggereix que l’envelliment comporta un tipus d’interès natural més baix i que, per tant, altera la capacitat de resposta de la política monetària. Vegeu Bodnár, K. i Nerlich C. (2022), «The Macroeconomic and fiscal impact of population ageing», BCE.
5. La Comissió Europea estima que la despesa fiscal relacionada amb l’envelliment s’incrementarà des del 24% del PIB el 2019 al 27% del PIB el 2040. Vegeu «The 2021 Ageing Report: Economic and Budgetary Projections for the EU Member States (2019-2070)», Comissió Europea (2021).


L’envelliment implica menys creixement, però de quant estem parlant?

Tal com detallem als altres articles d’aquest Dossier, començant enguany i durant els 17 propers anys, assistirem a la jubilació de la generació del baby boom, i l’impacte que això tindrà sobre el creixement econòmic no serà petit. Segons estimem en un article anterior de CaixaBank Research,6 quan, a Espanya, l’envelliment, mesurat amb la ràtio de persones amb 60 anys o més entre persones amb 20 anys o més, augmenta l’1%, el PIB per capita es redueix el 0,39%. En altres paraules, l’anomenada «elasticitat del creixement econòmic en relació amb l’envelliment» és de –0,39. En el cas de Portugal, el model mostra una elasticitat del –0,51. Els resultats són similars a les magnituds per a altres països (per exemple, –0,55 en el cas dels EUA).7

Per estimar el cost que tindrà l’envelliment a Espanya en el futur, cal tenir present que, en els 20 propers anys, d’acord amb les projeccions demogràfiques de l’INE, la ràtio poblacional de persones amb 60 anys o més entre persones amb 20 anys o més augmentarà a Espanya en 10 p. p. Combinant aquestes projeccions demogràfiques amb la nostra estimació de l’elasticitat del creixement econòmic en relació amb l’envelliment, s’obté que l’envelliment poblacional a causa de la jubilació dels baby boomers reduirà el creixement del PIB per capita en 0,5 p. p. per any durant les properes dues dècades, i tots els altres factors es mantindran constants.8

Més endavant, les projeccions demogràfiques suggereixen que l’impacte de la jubilació de la generació millenial o, fins i tot, de la generació Z serà de molta menor escala, ja que són generacions substancialment menys nombroses que la generació del baby boom.
 

6. Vegeu Llorens, E. i Mestres, J. (2020), «L’impacte de l’envelliment sobre el creixement econòmic d’Espanya: un enfocament regional», CaixaBank Research, Document de Treball 01/20.
7. Vegeu Maestas, N., Mullen, K. i Powell, D. (2016), «The effect of population aging on economic growth, the labor force and productivity», NBER Working Paper Series.
8. L’augment de 10 p. p. en aquesta ràtio poblacional és equivalent a un increment del 30%.

 

Continuar llegint a CaixaBank Research